Oncle Vània, d’Anton Txèkhov
Hi ha un home, en un jardí d’una gran casa antiga, enmig de boscos —com la d’uns parents llunyans vinguts a menys— que deixa escapar la seva vida com si estigués permanentment mirant una posta de sol. Aquest home està amb la seva neboda, i treballen junts, no gaire còmodes, no gaire infeliços, no massa avorrits.Aquest home i la seva neboda són els nostres herois: bona gent, grisa i mediocre. I els altres, la gent que passa per la casa, són els seus amics, doncs s’estimen i es barallen. L’amor no correspost els porta a parlar de les seves vides, de com es deixen arrossegar i tots, com Vània, veuen com la seva vida s’escapa, lentament. No hi poden fer res, no en saben més. I ja és això, potser; simplement, això.Em meravella que un tal Txèkhov sabés escriure aquestes coses, tan ben dites. Des de La Perla 29 tenim moltes ganes d’acostar-nos a tots vosaltres a través d’aquest magnífic text. És un plaer intentar-ho.
Biblioteca de Catalunya, 2007-2008
Direcció: Oriol Broggi
Repartiment: Ramon Vila, Rosa Gàmiz, Màrcia Cisteró, Jordi Figueras, Enric Serra, Jesusa Andany, Joana Palau, Fernando Sarrais