- Tot
- Crítiques
- Obres
EL TEMPS I ELS COMWAY -Àngel Llàcer
Amb deu intèrprets dalt de l’escenari, Màrcia Cisteró, la senyora Conway, és l’únic paper que el director tenia clar des del primer moment. Màrcia Cisteró assumeix el paper de la matriarca d’aquesta història anglesa i universal Magí Camps. La Vanguàrdia. 11/04/2023.
El misterio del reencuentro
EL MISTERIO DEL REENCUENTRO (Juan Carlos Olivares. Recomana.cat. 23.01.2021) Una autora impresiona hace más de 25 años en la vieja Sala Beckett con Libración. Colecciona premios y escribe obras de referencia como Barcelona, mapa d’ombres. También empieza a desdibujarse alguna de las características de su escritura teatral. O eso les parece a sus entregados seguidores. Entonces la nueva Beckett abre el ciclo Lluïsa Cunillé con El jardí y el espectador percibe cómo la máquina del tiempo se pone en marcha con una sacudida y […]
Fes-te funcionària, reina
Oriol Puig Taulé (Núvol, 19.1.2021) Albert Arribas ho ha tornat a fer. En aquest petit país nostre, terra de directors-estrella i modes passatgeres, en què redactem llistes dels actors més sexis i dels llibres més venuts de la setmana, el senyor Arribas ho ha tornat a fer. La unió del seu món o, el que vindria a ser el mateix, l’univers ètic i estètic de Centaure Produccions amb un text de Lluïsa Cunillé prometia emocions fortes. I a fe que amb El jardí ho ha aconseguit. A […]
MARCIA CISTERÓ Y LOS REGALOS DE LA VIDA (Marcos Ordoñez)
Article a El País Cultura (6.1.2021) Màrcia Cisteró, una de nuestras grandes, iba para química, pero prefirió pasar la vida en un teatro que en un laboratorio. Con autores a cual mejor: para no desbordar la página, ahí van Molière, Sófocles, Chéjov, De Filippo, Valle-Inclán, Mouawad, Friel, Shakespeare, Wesker y Brecht, para quedarnos con 10 de un repertorio de esta altura. “Tuve la suerte de que mis padres me dijeran ‘si te hace feliz, adelante’, porque ahora no sé imaginarme haciendo […]
“Moro com a país”: monòleg brillant, terrible
Cal estar atents: són, tan sols, quatre funcions al TNC. És l’oportunitat de descobrir, en un paper desbordant, el talent actoral de Màrcia Cisteró. (Esteve Miralles. Núvol. 24.04.2014) Difícil de resumir, i impossible de sintetitzar, penso. Potser es pot dir que parla d’això: de com és la vida –la mort– en primera persona (del singular i del plural), quan un país s’autodestrueix abandonat a la mesquinesa dels seus dirigents, quan cap dels futurs previsibles és fèrtil, quan la devastació no […]
